De què parlo quan parlo de crear continguts? Comunicar continguts és més que redactar-los
— Si algun de vostès és aquí perquè li han dit que escriu bé, ja pot anar-se’n.
El gran professor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Burguet, solia donar la benvinguda als seus alumnes amb aquesta frase. Per a mi, va ser la primera frase que vaig sentir a la Facultat de Periodisme. Avui en dia, segueixo recordant-la i, amb el pas del temps, segueix sent tan vàlida …
Avui sabem —o hauríem de saber— que generar continguts no consisteix a posar-se davant d’un teclat i repicar paraules i frases per donar lloc a paràgrafs més o menys afortunats, amb més o amb menys sentit i gràcia.
Avui som conscients de la necessitat de determinar paraules clau, keywords, que guiïn les nostres oracions més sentides. A més, sabem també que està bé si aquestes són tan importants que les podem convertir en títols; i encara és millor si les podem repetir diverses vegades en tot el text per arribar a marcar-les amb negretes, i fins i tot convertir-les en “titolets”.
Igual com sabem tot això, també hauríem de ser conscients que els Srs. de Google o de Bing o del que vingui en el futur, també saben que sabem tot això i fan el mateix per intentar desgranar el gra de la palla i donar rellevància a aquells continguts interessants per a l’usuari.
L’experiència de l’usuari, en l’eix central de la nostra escriptura
Les noves formes de comunicació has posat l’usuari en el centre de l’eix de la comunicació d’una manera real, indiscutible i fefaent.
Aquest busca cobrir necessitats de tot tipus (siguin socials, d’oci i entreteniment, d’informació i coneixement, professionals, íntimes, etc.) i això el porta a la recerca de respostes per a preguntes formulades conscient o inconscientment.
Aquesta tendència augmentarà en el futur, amb un pes cada, vegada més preeminent, dels joves entre 18 i 30 anys com a protagonistes centrals dels processos de compra. Són joves que usen internet d’una manera extensiva, on passen fins a 7 hores connectats i són l’avantsala dels veritables “nadius de la comunicació digital”.
En el fons, estem descobrint que els nous perfils de consumidors digitals ha posat al centre de la balança la informació, la comunicació, els continguts i el valor per a l’usuari.
La generació de continguts en un nou context de comunicació
Recentment analitzava les tendències de recerques d’empreses del sector de l’administració de comunitats per buscar quines paraules funcionaven millor en les recerques dels usuaris, a fi d’acomodar un text a la millora de la seva experiència.
Aquest exemple crec que mostra una tendència significativa sobre l’evolució. Sembla mostrar que, si fins al 2007 l’usuari buscava llistats d’empreses, avui l’usuari busca una solució específica: necessito un administrador i en Google ho localitzo.
L’evolució dels cercadors: respostes per a persones
No sé si recordareu que la primera generació de cercadors requeria que els usuaris coneguessin ordres boleans (Altavistas, Magallanes i companyia …), després vam aprendre tots a detectar paraules clau … ¿i avui? Cada vegada són més els que interpel·len al cercador com una persona i Google ha anat treballant per millorar com responia davant preguntes textuals:
- Pregunta-li: Quants anys té Obama
- Fes-lo servir com una calculadora: 2 + 2
- Juga al Trivial amb ell: A on va morir Albert Einstein
(i si ho fas amb la Interface de reconeixement de veu, encara millor)
No obstant això, i ja que has arribat fins al final del post, deixa que et recordi alguna cosa important i que es troba en el fons de tot aquest entramat d’actualitzacions, algoritmes, estratègies SEO … Els professionals de la comunicació tenim la responsabilitat de:
- Analitzar, amb la nostra visió professional, allò que veiem que passa al nostre voltant.
- Tractar de donar respostes a les persones.
- Ser honrats i responsables en les nostres propostes.
- Tractar de posar-se en la pell dels usuaris i respondre com un voldria ser respost quan està a l’altra banda.
Al final, la solució més vàlida de totes és aquella en la qual els que ens dediquem a orientar sobre continguts, escriure, transmetre … ens posem en el lloc del receptor (saben per a qui escrivim) i tractem de transmetre-amb honestedat el què, el com, el quan, etc. . de la manera que aquest vol o prefereix ser informat. Tota la resta (meta tags, títols, schema, microformats, geo tags, analytics …), vindrà a partir d’aquí de forma natural.
